La barca


A la Saira, que ara rema sola

I

 

Se’t recolza la nit llargament a l’ esquena

i és intensa i suau, però no té lluna.

És a la pell de duna obscura que t’ embolica.

 

Tens carbó als ulls i l’ escorça bruna

i les estrelles a tu no et suren.

 

Duus una cua que mou els astres

fins la cintura, i s’hi belluga,

mentre et pentines, una paüra.

 

 

II

 

Hi ha la gola esquerdada

i un pòsit de dolor rere el batec.

 

Ets en un mar d’ aràbiga deriva,

 

Punjabque et punxa la ferida,

la terra puraque no comprèn

el món on sures; i vius sotmesa

on tu t’ atures, i ets la promesa

del fill gran de la tieta que et tortura.

 

 

III

 

Ja no escoltes les hores a l’ escola,

des del pupitre voles molt amunt,

somies una barca per remar-hi

i no vols tornar a casa aquesta tarda

per viure presonera en una estança.

 

El teu batec d’ adolescent

tremola per la llum d’ una veu blanca

que és de neu i de sol

i no pot abraçar-te a la cantonada.

 

 

IV

 

La llibertat és

el tirant d’ una samarreta que du l’altre,

és la tecla del portàtil que prem l’ altre,

és el mòbil de l’ altre.

Els ulls dels altres, el cor dels altres.

 

Potser hi ha algú que pensa

que llibertat és a la mà,

la mà que se li escapa

i a tu et crema la pell i l’ endemà.

 

Llibertat és una barca

que t’espera al port de mar

i és alçar-se i pronunciar-se,

poder escollir a qui estimar.

 

Llibertat és dir la teva,

romandre en aquesta gleva

on tu hi sents la llibertat.

 

Lliure és haver estat valenta?

i denunciar la violència

que et prohibia fer un sol pas.

 

 

V

 

Pensaré cada dia en la fosca i la lluna,

lluitaré per les dones que no tenen vot

i seré una veu més del que deia el teu cor,

duré el teu nom per sempre en el record

i els diré a les alumnes de nit llarga, i carbó als ulls,

on atraquen les barques al port.

 

 


1 Una de les cinc províncies de Pakistan

2 Pakistan en llengua urdú significa terra de puresa.