Closca i Llavor

Alleto un altre cop els meus antulls,
faig fora el mot tediós que m´amonesta,
presagio fúlgides absències
i m´enramo a l´arbre de les fulles verdes,
mentre cerco a la terra la llavor,
que a la closca no hi veig la lluentor.


Em manca la carícia
que ballava fidel,
la baldor de rialles,
el sarau dels dits,
el fardell de records,
la cridòria d´allò
que sempre calles.

Em manca el toll de veritat,
una gota sincera de rutina
fresca de nit sencera
   ...i un barril de cervesa,
que faci feina.


Me´n vaig nua, per sentir l´aspresa
de la ventada fresca del matí.

Baixo el brossall a la capsa verda:
vidre que punxa, en trossets petits,
llenço la brega i els esbufits,
avio el crit a la cantonada
i segueixo ferma fins a la parada,
que no vull tornar a perdre el 25.


M´esperes amb les ganes de perdó
amb llavis ensucrats d´algun berenar,
hi ha una llàgrima fresca guardada a la galta
i una mitja rialla que vol excusar.

Desfàs el nus que musteïa el dia,
m´ensucres amb els llavis del berenar
i derroto llàgrimes que t´eixuguen l´ ànima
per sentir l´entesa i encetar.


Vull sumar la teva carícia
a les coses boniques
que em passin avui.

Atorgar-te un segon entre la pressa,
amagar-te a la meva cabellera
i fer-me una cueta que t´enganxi a mi.

Vull que trobis un nus i t´hi emboliquis
i que arribis a casa aquesta nit amb mi,
poder-te pentinar abans d´anar a dormir,
raspallar-me el cabell a la vora del llit,
i llavors que et desnusis
i aterris, delicat, al llençol fi.


Atrotina´m la nit, fes-me-la fina,
que m´assalti el deliri, la malenconia,
que la foscor s´arrisqui a fer-me lliure,
que es descarin les mans i s´atabalin
en la recerca dolça del gest del teu somriure.

Posa-m´hi l´astre que em perfora el ventre,
que em forada l´entranya i el concepte.

Dóna-li llum a la meva nit,
que vull cantar-la en vers a dins del llit.


Em confino darrere de la nit,
et decomisso molles de silenci,
governo les idees un segon
i m´adjudico el tron dins el teu món.
Tota callada, regno al teu racó,
llauro les terres que trepitges,
per obtenir-ne el fruit;
i a l´alba forjo formes que t´agraden,
destapo olors que no vénen tarades,
i ratifico el meu poder, muda, amb el tacte,
mentre remeno mots a cau d´orella
i bellugo, curosament, les natges.


M´agrada aquest besllum de matinada
que enforna la pupil.la a la fondària
de cada sot lluent de carn calenta.

M´agrada que s´acluqui la parpella
per observar millor
racons d´aquesta pleta que s´isolen:

És el tacte bullent que s´escola a l´escletxa:
destria la llavor de closca lletja.