Obra pictòrica

La vida



La vida

Tres i no res,
la vida passa breu,
cremem l´instant
i ens aferrem a un clau ardent
en la recerca densa
d´algun amor valent.

La vida parla roja,
esclata flames i
espurnes de seny,
mentre sentim les pedres
a l´aigua silent,
que van caient,
que ressonen a etern
i a veu de nen.


La vida pinta negra
fàcilment,
i si en sabem,
el repte és respirar-la
fondament,
per descobrir-ne el blanc.


La vida amaga llum
rere les postes,
esperances taronges,
que sembren la llavor
per recollir-ne fruits.


I sempre plou paraules al camí,
dels amics que es disposen
al centre de les ratlles,
de tot allò que escric,
per reforçar-nos l´ànim.

Regala delicada
moments prims,
com les fulles lleugeres
que no pesen,
i refuten històries
més feixugues.

La vida és un cargol
que passa tènue,
que roman sempre pur,
allunyat de l´obscur.

És la rosa vermella
que conté la bellesa,
el xiprer que s´aixeca
que et posa els peus a terra;
mentre t´alça,
t´atorga sensatesa.


És el tros de mosaic
de gerro antic,
que es trenca
i que s´arregla,
que el sentim fràgil i
d´argila fresca,
de fang humit
que ens arrela a la terra.

La vida és clau, espurna,
foscor, llavors i pluges,
i fulles i cargol i roses i xiprer:
un mosaic fugisser
on s´hi desa esperança,
que aprenem a esberlar
per tornar-lo a muntar,
i quan no ens en sortim,
sempre ens resta l´aroma
del perfum llunyà:
inhalar la fragància del record
i tornar a començar.

RSS Feeds