Obra pictòrica

Nora



Nora

Tremolo mentre penso com seràs.
Burxo l'obscur per furtar-li una careta dolça,
però hi ha un tel fullós que t'embolica
i no em deixa guaitar-te.
Callo una estona i m'entesto a sentir-te
però el llindar del teu batec m'és impossible.
Ets més aprop que mai i lluny alhora.
T'estàs aquí, encofurnat dins d'un encís
inexplicable per qui ha de ser mare;
hi ets i em cales foc a les entranyes,
m'embruixes, m'encapritxes,
m'ensabones la sang
mentre vas fent les formes que seràs,
mentre em robes del dia cada cop més moments
que et dedico plaerosa, en pensaments.
Tremolo mentre penso com seràs.
Rumio i engoleixo les paraules per veure si t'arriben,
empassades, potser llavors que les hauràs tastades,
entendràs què ha sentit la teva mare.


1x1m
Acrílic sobre fusta/ collage
RSS Feeds